Primavera antisemita


Por

La mateixa setmana en que Guillermo Zapata ha dimitit del seu càrrec de regidor de l’Ajuntament de Madrid després de la pressió política desfermada pels seus tuits fent humor a propòsit de l’assassinat industrialitzat de més d’onze milions de persones, entre les quals, sis milions de jueus i un bon nombre d’avantpassats dels seus votants, qui fuig del circ polític a distreure la ment amb els pentinats de Dani Alves a les pàgines d’El Mundo Deportivo ha hagut de llegir el pèrfid insult que Xavier Bosch ha proferit sobre el poble jueu, amagat en una reivindicació d’independència del Futbol Club Barcelona respecte de ves a saber què. Del “lobby jueu”, diu ell, que vol “imposar les regles al nostre president”. Un lobby que una mica abans ha englobat en una categoria d’agrupacions que “per tenir diners il·limitats i influencia desmesurada, volen governar el món i les institucions importants”.

Que corren temps difícils pels jueus no és una novetat, però la present onada d’antisemitisme que travessa tant Espanya com Catalunya així com la negació o relativització de la mateixa és preocupant. El cas de Bosch, però, és més sibil·lí que el de Zapata o el de les piulades que els aficionats del Reial Madrid van proferir contra el Maccabi de Tel Aviv i nostre poble quan l’any passat l’equip macabeu va escombrar els blancs a la final de l’Eurolliga. En el cas del polític madrileny parlem de banalització de la Shoá, de manca d’ètica i sensibilitat, i en el dels seguidors del Reial Madrid, d’un odi violent i irracional. Podríem parlar també de la confusió de l’esquerra entre sionisme i jueus, Estat i poble, la criminalització d’Israel i la victimització de Palestina…, i el l’embolic mental que porta a les CUP de Girona a manifestar-se davant el museu jueu de la ciutat. Però aquesta és una altra història. A l’article de Bosch hi ha una malícia perillosa, incendiària, que recorda a estratègies tan perverses com la del Protocol dels set savis de Sió o la de la propaganda nazi i legitima l’odi vers al jueu atès que, seguint la lògica d’aquests eixelebrats, si els jueus volem subjugar el món, bé el món s’haurà de defensar. I ja hi tornem a ser.

“Jueus fora!”, un joc de taula per a tota la família creat per una empresa privada alemanya al 1936, que evoca l’estereotip jueu de la propaganda nazi. Es van vendre prop d’un milió de còpies.

L’estereotip del jueu conspirador, egoista i adinerat que s’invoca a les pàgines d’El Mundo Deportivo ha servit d’excusa i justificació per algunes de les atrocitats que el poble jueu ha hagut de patir al llarg de la seva història més recent com els pogroms de principis del segle XX o la Shoà. I si Bosch fa servir els mateixos arguments que els antisemites russos o nazis, es situa a una banda de la línea vermella de l’ètica on a mi no m’agradaria que em trobessin.

D’altra banda, si la conxorxa jueva de dominació mundial fos real, avui Bosch hagués estat acomiadat. I no ha estat pas així.

És Xavier Bosch un antisemita o bé un ignorant irresponsable? Desconeix la tradició argumental de l’odi vers els jueus i no és conscient del que escriu o és que compra les raons dels nazis? També cap la possibilitat que el seu antisemitisme sigui només una eina feta servir a conveniència, una conveniència que gira l’esquena a l’ètica personal i periodística. Potser és que un bon gos del seu amo ha de bordar les cançons que al comte li agrada sentir i si per carregar contra el procès i Artur Mas –“un partit en hores baixes” que vol “colar al Barça un candidat que vulgui fer, des de el Camp Nou, el que no fan des del Parlament”– o qualsevol altre enemic del seu senyor, ha d’etzibar un cop als jueus, se l’etziba. És a dir, si no ens odia, ens considera ciutadans de segona.

Però això no és tot. Del text de Bosch es desprèn que la demanda dels jueus catalans –i no només– que el Barça trenqui relacions amb Qatar no és argumentada. Ha de ser un pur caprici o un interès espuri d’aquest conspirador mundial, doncs, si el periodista escriu que si es decideix treure la publicitat de la samarreta ha de ser amb “arguments ideològics” o de mercat en contraposició a les raons jueves, que no explicita al seu article. I, encara, seria preferible fer-ho per pur interès econòmic abans que per no voler que el club camini de la mà d’un Estat on es vulneren els drets humans i s’atia el foc de l’odi vers el nostre poble i l’Estat d’Israel?

Bosch hauria de demanar disculpes als jueus i molt especialment als jueus espanyols i catalans que el llegim. Però no ens enganyem, seria un acte d’hipocresia o, en el millor dels casos, de bonisme. El periodista pot posar cara de bon jan i dir que està molt penedit, que no ho hauria d’haver escrit, que té molts amics jueus i què prefereix el Hapoel i per això ha fet la referència que ha fet al Maccabi. Però el veritable problema rau a la seva ment on, com a la de tants i tants conciutadans, existeix una conxorxa jueva internacional per governar el món que, a més, legitima l’odi vers el nostre poble.

Després d’una primavera on han florit massa sovint aquesta mena de discursos i amb la vista posada en unes eleccions on no massa forces poden considerar-se neutrals o amables amb el poble hebreu sinó tot el contrari, Catalunya s’ha fet una mica més inhabitable pels jueus. Ai!


David Aliaga és escriptor, periodista i editor. Ha publicat la novel·la breu Hielo (Paralelo Sur, 2014) i el llibre de relats Inercia gris (Base, 2013). En la seva vessant acadèmica destaca l’assaig Los fantasmas de Dickens (Base, 2012), un estudi sobre la presència d’elements sobrenaturals a l’obra i la biografia de l’escriptor anglès, i ara prepara un assaig sobre identitat i alteritat a la narrativa de Cynthia Ozick. Ha traduït al català autors com ara Charles Dickens, Edgar Allan Poe i Oscar Wilde. Col·labora habitualment amb les revistes Quimera, Librújula i Blisstopic. És membre de la comunitat jueva Bet Shalom de Barcelona.

3 pensamientos en “Primavera antisemita

  1. Reverendo Joy
    22 junio, 2015 a las 1:51

    Recentment he llegit l’article d’en Xavi Bosch “Más independiente que independentista” publicat al Mundo Deportivo. L’article s’intueix il·lusionant ja que començar parlant sobre l’enfrontament entre els aspirants Bartomeu i Laporta, cadascun d’ells amb un triplet sota el braç. Arriba un punt però on l’article s’encalla i no destil·la diferències entre els dos candidats a la presidència del Barça. Els plans no sempre surten bé.

    El periodista es remou com una cua de llangardaix, treu el tema “indepe” però l’anàlisi s’ofega en ell mateix. Però en Bosch, àgil, resol el seu problema i al darrer instant llança una proclama judeofòbica. Ara sí, ja té un article per publicar al prestigiós diari del grup Godó (La Vanguardia).

    M’interessa l’estil literari d’aquest senyor. Em pregunto si pretenia atacar als jueus des de bon inici (tal i com indicaria el títol que encapçala l’article) o si bé cuit de ràbia i sense inspiració ni continguts optar per acusar als jueus. És una pregunta que m’agradaria fer al propi autor.

    Aquesta qüestió tampoc va quedar resolta amb un dels pares de l’antisemitisme modern, en Hitler. El seu odi anava molt lluny però alguns historiadors rebel·len que a l’inici de la guerra no pretenia exterminar jueus i que la decisió la va prendre al 20 de gener de 1942 (a la Conferència de Wannsee) desprès de rebre estopa al front rus l’hivern de 1941. En aquí els plans tampoc van sortir bé.

  2. Carme Cat
    10 marzo, 2016 a las 17:46

    Catalunya és un país ple d’infiltrats unionistes/feixistes/catalanofóbics
    /antisemites/antidemocràtics/totalitaris, tot junt en un pack.
    És un país col.lonitzat i en perill de desaparició definitiva si no aconsegueix deslliurar-se del feixisme espanyol que governa Espanya i que es manté gràcies al brutal espoli fiscal que ens fan. No sou momés vosaltres, som també els catalans independentistes i democråtics , pel fet de ser-ho, els qui ho tenim cada dia més difícil. El pols que els totalitaris li estant fent als sistemes democråtics és, semblant al de Hitler, dels més greus de tots. El Barça, com a institució mediàtica que és, no podia estar absent ni a resguard malauradament, estant el sr. Xavier Bosch possicionat i en línia amb l’actual directiva que, tant alegrement, col.labora amb Florentino Pérez, l’encarregat de construïr el nou Camp Nou, i Qatar, un dels estats més perillos del món. El refrany diu” Dios los cria y ellos se juntan”
    Ara només ens cal tenir clar de quina banda estem i qui són els enemics. I com diu la dita, fer el mateix…perquè sinó potser ens escombraran

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *