Lore


Por

El darrer mes, després d’haver-se deixat veure al Festival de Cinema Jueu de Barcelona, va arribar a la Cinematheque de Jerusalem, la pel·lícula alemanya Lore. La van visionar una sola vegada i a la sala petita, i el públic que s’hi va interessar era majoritàriament gent gran. Una llàstima, però sol passar amb les pel·lícules relacionades amb l’holocaust.

lore

El títol de la pel·lícula pren el nom de la seva protagonista. Lore és una noia adolescent encarregada de tenir cura dels seus germans petits, després de la detenció dels seus pares, membres de les SS, en acabar la guerra. Mentre fugen en direcció a casa l’àvia, pagant els favors que reben amb les poques possessions que els queden, reben l’ajuda desinteressada d’un jove jueu.

Guanyador de diversos premis, aquest llargmetratge manté l’espectador en tensió fins a l’últim moment. A banda dels continuats entrebancs durant la fugida, el punt central de la pel·lícula, és la reacció contradictòria de la Lore davant del jueu: una barreja de sentiments d’atracció, rebuig, desconfiança i culpa. Les tornes han canviat, i ara ha de confiar en aquell que li havien ensenyat era l’enemic.

La culpa heretada és una constant de les generacions alemanyes posteriors al nacionalsocialisme, present fins i tot avui en dia. Cada any joves alemanys, moguts en gran part per la història del seu país, venen a Israel abans de començar els estudis universitaris, per fer un voluntariat finançat per l’associació alemanya ASF encarregada de la reconciliació. Aquest voluntariat consisteix a treballar paral·lelament al Yad Vasehm, el museu de l’holocaust, i acompanyar setmanalment a diversos supervivents de parla alemanya.

Altres exemples que recullen el fenomen de la culpa heretada són: el llibre “Mi abuelo no era nazi. El nacionalsocialismo y el holocausto en la memoria familiar”, de Harald Welzer, Karoline Tschuggnall i Sabine Moller; o anècdotes com ara la dels germans que es van fer esterilitzar en saber que un familiar havia estat dirigent nazi.

Amb el reportatge de TVE “Los hijos de Hitler”, queda clar que la reconciliació és possible, quan un descendent d’un criminal nacionalsocialista demana perdó públicament i entre plors a un grup de supervivents i un d’aquests l’abraça tot dient-li: “No és culpa teva”.

5 pensamientos en “Lore

  1. Anna
    24 septiembre, 2013 a las 15:24

    Amb aquest article m’han vingut ganes de mirar la pel.licula. l’única referència que he tingut ha estat la sèrie de “los hijos de hitler”. La vaig mirar l’altre dia, que la feien a canal plus. Em va impacta i molt.
    Felicitats Carla*

  2. Pepi
    24 septiembre, 2013 a las 18:16

    Sembla molt interessant. De fet, l’holocaust sempre ho és des del punt de vista històric i social. Recomano la sèrie ‘Hijos del Tercer Reich (Unsere Mütter, unsere Väter)’, la sèrie que ha fet història en Alemanya per abordar el nazisme des de les vivències personals de cinc amics que s’han de separar durant la guerra.

  3. Carla
    24 septiembre, 2013 a las 18:36

    Gràcies pels comentaris. Aquí podeu mirar la pel·lícula.

    http://viooz.co/movies/15979-lore-2012.html

  4. M. Pilar
    24 septiembre, 2013 a las 19:02

    Realment una excel·lent síntesi que provoca interès per “visionar” la pel·lícula. El tema de “la culpa heretada” dóna peu a pensar en estats emocionals que no només tenen a veure amb els fets derivats dels crims del nazisme. Segur que és molt, molt interessant. Gràcies per provocar aquestes ganes de veure el film!!!

  5. Carme Catala
    9 junio, 2014 a las 18:33

    L’Holocaust, la gran assignatura pendent. No ni ha prou amb el penediment sincer d’algu. Cal, es imprescindible entendre els mecanismes psicologics dels dirigents totalitaris, no del que varen fer o estan fent, sino de les raons ocultes dels seus comportaments. Identificar les seves tipologies per poder-les contrarrestar. Quedara pendent el repte mes important que te la humanitat si no ho assimilem a fons, per poder donar adequada resposta a aixo.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *