Cannes dança amb la realitat de Jodorowsky


Por

Desprès de 20 anys sense dirigir una pel·lícula, Alejandro Jodorowsky va presentar en el recent festival de Cannes La Danza de la Realidad, un film basat en el llibre homònim de la seva autobiografia. Als 84 anys, ha portat a la gran pantalla el llibre on explica part d’una existència insòlita, com ell va dir, des de una visió imaginaria però no fictícia.

La producció artística de Jodorowsky reflexa la intensitat d’una vida plena de superació constant i de profunda introspecció personal i aliena, per això li ha sigut necessari realitzar-se en diverses facetes i no només com a cineasta. Com a escriptor, compta amb una literatura sublim, directe i sobretot remou, més que consciencies, subconscients. Les pel·lícules que ha dirigit també porten la mateixa identitat, encara que sempre es dubte sobre si l’objectiu principal és nomes escandalitzar. Tot i així, Cannes va ovacionar el seu últim treball, potser perquè aquesta vegada la pel·lícula es recolzava en un excel·lent llibre que havia arribat a tothom fa anys. El Topo, Santa Sangre y la Montaña Sagrada…, són films que van impactar en l’època i el país on es van estrenar, el Mèxic del inicis del 70, per ser provocadores. Eren els primers trets de sortida de la contracultura.

Alejandro Jodorowsky

Alejandro Jodorowsky

Desprès de tants anys de bagatge s’ha convertit en un artista sobradament prolífic. Conegut també per la seva col·laboració amb el gran referent del còmic: Moebius. És encara, de la mateixa manera, un injust desconegut, segurament degut a que fuig de la comercialitat per viure de les seves pròpies conviccions artístiques, i… perquè no afegir també, que els seus mètodes d’expressió perden credibilitat a ulls d’un món massa materialista i racional, per exemple, usa el Tarot com a eina d’interpretació del present i de resolució de conflictes, a traves de les il·lustracions d’aquestes cartes.

Per entendre a Alejandro es necessari mirar cap a les seves arrels: va néixer i créixer a Tocopilla (Xile), és fill d’una família jueva procedent d’Ucraïna. De petit va patir les conseqüències d’un entorn familiar hostil ple d’adults frustrats, enrabiats amb la vida, i de gent massa real en un món massa amarg per un nen. Per això, des de la infància va saber usar la imaginació per allunyar-se del patiment que li provocava aquell ambient. Realitzava infinitat de performances quotidianes per no quedar-se incrustat en l’estereotip de la persona que li corresponia ser, evitant, d’aquesta manera, heretar els complexes i trastorns que rondaven el seu propi clan. Experimentant amb si mateix, va acabar aplicant l’art com a medi per sanar, fet que va ser determinant per establir un lligam amb el xamanisme. La seva vinculació amb el Mèxic més oníric, (país on va desenvolupar la carrera cinematogràfica), va fer que descobrís les tècniques ancestrals de famosos curanderos, que usaven trucs de prestidigitació amb la finalitat de fer creure al pacient que succeïa quelcom màgic i extraordinari, i així, “obrar” el miracle de la curació. Aquells trucs de “manipulació” mental, obririen encara més la ment de Jodorowsky per acostar-se a l’enigmàtica psique humana.

Arrel d’aquests fets, es va convertir en el creador d’un mètode que vincula el llenguatge de l’inconscient amb el conscient: la psicomàgia. El significat d’aquesta paraula vindria a ser el resultat de realitzar una sèrie d’actes simbòlics escenificats dins d’un context determinat i que suposadament, alliberen l’inconscient de traumes, o aconsegueix derruir murs mentals. Segons Jodorowsky, gràcies a la psicomàgia hi ha persones que s’han desfet d’algun mal, sigui psicològic, o inclús físic. Ell és dels que afirma que les malalties són la veu de la ment que protesta.

El creguis un mestre o un farsant, és únic i inimitable. I qualsevol intent d’assemblar-se per perpetrar la seva herència resulta un estrepitós fracàs, perquè la seva veu és fruit d’una experiència pròpia, d’anys de vida agitada, de relacions amb persones tan diverses com surrealistes. El missatge més important d’aquest artista és saber que és possible trencar amb les imposicions de la societat i aprendre a usar la nostre imaginació per transformar la realitat. Potser a traves del seu art s’aprèn que som més lliures del què creiem i que el sentit de la vida és viure-la. Però per damunt de tot afrontar-la i modelar-la.

Aquesta és la historia d’algú que ha superat murs i ha trencat les seves pròpies barreres mentals, que sovint són més difícils de superar que les palpables.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *