L’antisemitisme als escacs: Alexander Alekhine i Ossip Bernstein es refugien a Espanya.


Por

Tal com succeí en altres àmbits com la cultura, des de la seva arribada al poder l’any 1933, els nazis intentaren utilitzar l’esport, entre ells els escacs, amb finalitats propagandístiques. El discurs de presa de possessió del President del govern de l’estat de Schleswig-Holstein, Anton Wallroth (1876-1962), al mateix 1933, és significatiu perquè afirmava amb rotunditat: “Jugar als escacs significa una lluita fins la derrota de l’adversari. Només val la victòria i l’esfondrament del rival”. Els nacionalsocialistes arribaren a crear una variant del joc, que anomenaren “Escacs Militars”, ja que consideraven que els escacs tradicionals eren massa abstractes i que poc tenien a veure amb la tàctica moderna de la guerra, motiu pel qual no s’incloïen en l’educació militar. Els “Escacs Militars” es jugaven en un tauler d’onze per onze caselles, que contenia imatges d’accidents geogràfics com llacs i rius. Les fitxes tradicionals del joc es convertiren en altres que representaven peces d’armament així com avions de caça i combat. Aquests taulers foren distribuïts entre els soldats alemanys.

Paral·lelament, s’unificaren les diferents associacions i federacions escaquistes en la Federació d’Escacs de la Gran Alemanya (GSB). De 1933 a 1938 ocupà el càrrec de director general, Otto Zander (1886-1938), un oficial de la policia del Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP), el partit nazi. En la reunió fundacional de la federació celebrada a la ciutat balneari de Bad Pyrmont, a la Baixa Saxònia, Zander anuncià l’expulsió dels jugadors jueus de les competicions organitzades per aquest organisme. Des d’aquell moment els escaquistes jueus van ser perseguits d’una manera implacable.

Emanuel Lasker, l’únic campió del món alemany fins a la data, que ostentà el títol entre 1894 i 1921, hagué de fugir d’Alemanya. Després d’una estada a la Unió Soviètica emigrà als Estats Units on morí l’any 1941. La repressió afectà al polonès d’origen jueu, David Przepiórka (Varsòvia, 1890). Al 1928 havia aconseguit el Campionat del Món Amateur i ostentava el càrrec de director de la Federació Polonesa d’Escacs. Fou assassinat pels nazis l’abril de 1940 en una execució massiva a Palmiry, un petit poble proper a Varsòvia, juntament amb dues mil persones que pertanyien, en la seva majoria, a la intel·lectualitat polonesa, entre les quals hi havia altres jugadors d’escacs. L’holandès Salomon Landau fou assassinat al camp de Dachau l’any 1943 i l’hongarès Andreas Steiner morí al desembre de 1944 en un camp de concentració proper a Budapest.

Alguns escaquistes d’origen jueu trobaren refugi a França. És el cas d’Ossip Samoilovitz Bernstein. Bernstein, havia nascut el 20 de setembre de 1882 a Jytómy, una ciutat que llavors pertanyia a l’Imperi Rus, actualment territori d’Ucraïna. Després d’estudiar dret a Hannover i a Berlín, l’any 1906 es doctorà a la Universitat de Heidelberg. Casat amb Lea, es convertí en un pròsper home de negocis malgrat que la seva fortuna patí les vicissituds de la situació política i econòmica de la primera meitat del segle XX. Durant la Revolució Russa fou arrestat a Odessa i condemnat a mort. Mentre es preparava la seva execució, un dels oficials que el custodiava el reptà a una partida d’escacs. En el supòsit de perdre o acabar en taules, seria executat de manera immediata. Després de guanyar de manera fàcil, aconseguí fugir i establir-se a París.

En aquella època era considerat un dels deu millors jugadors del món però topà amb el domini d’Alexander Alekhine, quart campió mundial, que esdevingué la seva bèstia negra. Alekhine era un altre rus nacionalitzat francès amb una trajectòria similar a la de Bernstein. Nascut a Moscou el 21 d’octubre de 1892 en el si d’una família acomodada dedicada al sector tèxtil, es llicencià en dret i també fou detingut quan esclatà la Revolució Russa. Al 1921 s’estableix a França i al 1927 aconsegueix nacionalitzar-se a França. Aquell mateix any derrota al cubà José Raúl Capablanca en un encontre celebrat a Buenos Aires (Argentina) assolint així el campionat mundial.

Alexander Alekhine, Paris, 1928.

Alexander Alekhine, Paris, 1928.

L’esclat de la Segona Guerra Mundial sorprèn a Bernstein a París mentre que Alekhine es trobava a l’Argentina defensant a França a les Olimpíades d’Escacs. Alekhine retorna a Europa i s’allista a l’exèrcit francès. És detingut per les forces alemanyes d’ocupació però, en ser reconegut li dispensen un tracte de favor a canvi de que participi en torneigs a Alemanya i en altres països envaïts per l’exèrcit del Reich. Tot i que inicialment havia lluitat amb els francesos, s’alineà amb els nazis, qui sap si per convicció o cercant protegir el seu títol de campió i rendibilitzar-lo al màxim. El cert és que Bernstein i Alekhine arriben a enfrontar-se en una partida celebrada a París l’any 1940. Des d’aquell moment les seves trajectòries foren oposades malgrat que els dos, curiosament, acabaren refugiant-se a Espanya, tot i que per motius ben diferents.

Alekhine, visqué durant els primers anys de la guerra, entre 1941 i 1943, a Cracòvia i després a Praga, sota l’aixopluc dels alemanys. Se li atribueix l’autoria d’una sèrie d’articles escrits l’any 1941 on es referia de forma despectiva als “escacs jueus” als que considerava “oportunistes” i “només basats en el benefici material”. Els textos foren publicats al Pariser Zeitung, periòdic editat a París per les forces alemanyes d’ocupació, sota el títol de “Els escacs aris i jueus” i foren utilitzats, amb algunes esmenes, en altres publicacions com Deutsche Zeitung in den Niederlanden i Deutsche Schachzeitung. En els mateixos carregava contra Emanuel Lasker i Wilhelm Steinitz (1836-1900). Prenent com a referència aquestes dues figures, es dissertava sobre els “escacs jueus” des d’una posició crítica reiterant la idea de que cap jugador jueu comptava amb el talent dels artistes. Enfront d’això, Alekhine representava els “escacs aris”, considerats com a “valents i decidits” i “dirigits des del principi cap a la victòria i l’atac”. La condemna al seu contingut fou notable acusant Alekhine de col·laborar amb els nazis i de ser un traïdor que fomentava l’odi racial. Alekhine, per la seva part, sempre en negà l’autoria i els seus defensors sostingueren que escriví els textos per garantir la pròpia seguretat.

Mentre Alekhine es posicionava de manera tan clara a favor dels nazis, Bernstein esdevingué un perseguit, atesa la seva condició de jueu. Per tot això decidí fugir de França buscant refugi en un país neutral. El 30 de desembre de 1942 és tancat, juntament amb la seva esposa, en una cel.la de la presó cel·lular de Figueres després de ser detingut quan creuava clandestinament els Pirineus. Són acusats de pas clandestí de fronteres i de contraban de divises després de l’aprensió de les joies que Lea duia amagades1. Per una altra part, la seva filla Ana (Mogilev, Rússia, 18-4-1909) i el marit d’aquesta, David Simientek (Varsòvia, 11-12-1908), havien estat apressats uns dies abans, el 13 de desembre, mentre esperaven el tren per anar a Barcelona a l’estació de ferrocarril de Ripoll on havien arribat procedents d’Oceja2. La primera intenció de la policia va ser expulsar-los a França però el delicat estat de salut de David, que patia equimosis, impedí que es prengués aquesta dramàtica decisió i acabaren allotjats a la Fonda Estrella de Ripoll. La parella disposava de visats per emigrar a l’Equador.

Expedient processal de Ossip Bernstein (Font: Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE). Presó de Figueres (PF). Expedient 908905. Arxiu Històric de Girona (AHG). Fons Govern Civil (FGC). Negociat de Fronteres (NF). Caixa 270. Expedient 341.)

Expedient processal de Ossip Bernstein (Font: Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE). Presó de Figueres (PF). Expedient 908905. Arxiu Històric de Girona (AHG). Fons Govern Civil (FGC). Negociat de Fronteres (NF). Caixa 270. Expedient 341.)

Pocs dies després arriben noticies sobre la identitat de la família al governador civil de Girona, el militar Paulino Coll Meseguer. L’advocat barceloní i excombatent de l’exèrcit franquista, Luis Suqué de Espona s’interessa per Bernstein. Suqué informa a Coll que Bernstein era conegut per la seva fama internacional com a jugador d’escacs i per la seva activitat comercial amb empresaris espanyols. Altres persones avalen a la família com ara Manuel García de Ocón, subdirector general del Banco Vitalicio de España, amb seu a Barcelona, el Conde Sierra Gorda, enginyer i director del servei agropecuari de la Diputació de Madrid o l’advocat barceloní Miguel Barella Sabatés.

El dia 11 de gener 1943, Coll ordena que el matrimoni Bernstein pugui desplaçar-se a Ripoll per reunir-se amb la resta de la família. S’allotjaran primer a l’Hotel Estrella i després a la Fonda Ripoll. Finalment, el 21 de gener, els quatre es traslladen a Barcelona on, després de presentar-se davant el Negociat de Fronteres de la Jefatura Superior de Policia, s’allotgen a l’Hotel Urbis, situat al Passeig de Gràcia. En aquell moment a Barcelona es concentraven milers de jueus provinents de tots els passos transfronterers que comunicaven França i el Principat d’Andorra amb Catalunya. Samuel Sequerra, representant de l’American Jewish Joint Distribution Committee, organització benèfica encarregada de l’acollida dels refugiats jueus, recorda l’arribada de la família Bernstein a la Ciutat Comtal3:

“Un día llegó a Barcelona Bernstein, el gran jugador de ajedrez que había sido profesor de Aliechin (sic). Cruzó la frontera a pie. Hicimos mucha amistad, era contemporáneo de [Jaim] Weizmann4, un gran sionista. (…). El gobernador civil [Antonio F. Correa Veglison] era ajedrecista y se interesó inmediatamente. Fue a visitarlo al hotel (…).”5

Els escrits antisemites atribuïts a Alekhine tingueren una repercussió molt negativa pel campió mundial. Un cop s’adona que Alemanya no guanyaria la guerra tractà d’emigrar als Estats Units. Al no aconseguir el visat, decideix refugiar-se a Espanya i després a Portugal. Mentre Bernstein sobrevivia després d’una evasió heroica a través dels Pirineus i era empresonat a Espanya, Alekhine s’establia legalment a Madrid l’any 1943 i participava en diverses competicions sota bandera alemanya. En els següents mesos jugà amb els més destacats escaquistes espanyols del moment com Ramón Rey Ardid (1903-1988) o la llavors jove promesa Arturo Pomar, rivals teòricament molt inferiors a un campió del món com ell. Disputà set torneigs dels quals només n’aconseguí guanyar quatre, un escàs bagatge si valorem el nivell dels escacs espanyols de l’època. No prosperaren les seves temptatives de posar en joc el seu títol mundial i la seva salut empitjorà a conseqüència dels seus excessos amb l’alcohol.

Després de la Segona Guerra Mundial, es succeïren les condemnes als textos antisemites d’Alekhine. La majoria de jugadors jueus no pogueren fer-ho doncs havien estat víctimes de l’Holocaust. Probablement les acusacions més greus partiren del mateix Bernstein. En una carta publicada en una revista especialitzada el novembre de 1945, Bernstein afirma que no jugaria mai més contra Alekhine i revela que s’havia negat a reunir-se amb ell a Barcelona. L’acusa d’utilitzar amb freqüència la salutació nazi amb el braç estès acompanyat de la frase “Heil Hitler”.

Al 1946 es formà un comitè per jutjar el seu comportament antisemita i pronazi. Aquell any, els organitzadors del torneig de Londres li retiraren la invitació per participar-hi i el 25 de març aparegué mort en un hotel d’Estoril (Portugal). Un final trist, sumit en la soledat, oblidat pel món dels escacs. Alekhine havia negat reiteradament l’autoria dels articles argumentant i justificant que escriví dos textos sobre els escacs per tal d’aconseguir que els alemanys li concedissin un visat de sortida i que aquests foren reescrits pels nazis per tal d’incloure referències als escacs des del punt de vista racial. Aquesta argumentació serví de poc atès que algunes publicacions de referència d’aquest esport informaren que al 1956, després de la mort de la seva vídua, es localitzaren els articles escrits de puny i lletra per Alekhine. La sospita de si fou ell l’autor o si foren manipulats queda a l’aire.

Per la seva part, els Bernstein continuaren a Barcelona fins l’acabament de la Segona Guerra Mundial. Lea fou repatriada a França l’abril de 1945 mentre que Ossip hi romangué uns mesos més mantenint una gran activitat al voltant dels escacs. Al febrer de 1945 el diari La Vanguardia informa que pronuncià una conferència dins dels actes de celebració del XII aniversari del Club d’Escacs “Gran Café Español” ubicat a l’avinguda Marques del Duero de la Ciutat Comtal. El 21 de desembre d’aquell any acudeix al banquet organitzat pel Club d’Escacs Barcelona en homenatge als seus jugadors.

De retorn a França, Bernstein torna a participar en competicions escaquistes, continuant actiu fins complir els setanta anys. Quan la Federació Internacional d’Escacs (FIDE) establí el títol de Gran Mestre, l’any 1950, fou un dels 27 jugadors que foren guardonats amb aquesta distinció. Retirat de les competicions, deixà París l’any 1961 per instal·lar-se a Saint-Arroman, un petit poble situat al sud-oest del país, al departament de Gers. Morí en un sanatori dels Pirineus francesos l’any 1962.

Show 5 footnotes

  1. Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE). Presó de Figueres (PF). Expedient 908905. Arxiu Històric de Girona (AHG). Fons Govern Civil (FGC). Negociat de Fronteres (NF). Caixa 270. Expedient 341.
  2. AHG. FGC. NF. Caixa 270. Expedient 372.
  3. Per saber més sobre l’arribada de refugiats jueus a Catalunya i l’actuació de Samuel Sequerra vegeu: Josep Calvet, Huyendo del Holocausto. Judíos evadidos del nazismo a través del Pirineo de Lleida, Lleida, Editorial Milenio, 2014.
  4. Jaim Azriel Weizmann (18741952), químic de professió, fou un important dirigent sionista britànic d’origen bielorús. L’any 1949 esdevingué el primer president de l’estat d’Israel.
  5. Archives of the Hebrew University of Jerusalem (AHUJI). Oral History Department (OHD). Entrevista amb Samuel Sequerra realitzada per Haim Avni el 13 de novembre de 1963.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *