LA TERANYINA (Mendelssohn és a la teulada, Jiri Weil)


Por

L’escriptor txec Jiří Weil (Praskolesy, 1900 – Praga, 1956), nascut en una família jueva benestant, va estudiar filosofia i literatura a la universitat de Praga. Militant comunista, va patir les purgues stalinistes, fins al punt de ser condemnat a una colònia penal a l’Àsia Central. Al 1935 va tornar a Praga, amb la intenció de marxar a Londres, però no ho aconseguí. En aquest període, va publicar la novel·la Moscú-frontera (1937), que no va agradar gens al Partit Comunista.

Amb l’ocupació nazi de Bohèmia i Moràvia al 1939, la vida de Jiří Weil va empitjorar fins a un extrem tràgic. Durant uns anys, va treballar al Museu Jueu de Praga, fins que al 1942 li arribà l’ordre d’internament al camp de concentració de Terezín. Per evitar anar-hi, va fingir el seu suïcidi al riu Moldava i va viure amagat fins al final de la guerra. Quan va “ressuscitar” només pesava quaranta-quatre quilos i tenia la salut molt malmesa. Al 1949, un any després de la instauració del comunisme a Txecoslovàquia, publicaria la novel·la Viure amb una estrella, que va ser rebuda amb insults i retirada de les biblioteques. Jiří Weil va ser considerat “enemic del poble” i es van prohibir la publicació dels seus llibres. Al 1956, silenciat i menyspreat, moria. Tres anys després, es publicava Mendelssonh és a la teulada, sense que cap mena de ressò. Hauria de ser Philip Roth que salvés Jiří Weil de l’oblit, qualificant-lo com “un dels grans escriptors txecs”. Ara, gràcies a la col·lecció El Cercle de Viena de l’editorial Viena, també el lector català pot conèixer la seva obra.

Inicialment, la novel·la sorprèn pel seu to irònic, fins i tot burlesc. La història arranca amb una anècdota curiosa, l’encàrrec que rep en Julius Schlesinger, un aspirant a les SS, de retirar l’estàtua del compositor jueu Meldelssonh de la teulada de la Casa Alemanya de les Arts, a la Praga ocupada pels nazis. El que hauria de ser una feina fàcil no ho és, l’encàrrec es complica i el lector probablement somriurà davant de l’estupidesa dels ocupants nazis, incapaços de reconèixer el compositor entre les altres estàtues de músics que també hi ha a la teulada. A partir d’aquest fil argumental, que a més de còmic pot semblar elemental, la novel·la, escrita amb capítols curts, de prosa àgil, directa, va avançant entre jueus atemorits, fugitius, la Resistència txeca i uns ocupants ineptes i criminals, amb els seus recels i enveges interns. L’art de Jiří Weil rau en això, utilitzar un estil diàfan, fins i tot lleuger, i ser capaç de fer el retrat d’una quotidianitat dins de l’horror de l’ocupació d’un país i la persecució criminal vers els jueus.

L’escriptor, primer amb ironia, però després amb una creixent angoixa, dibuixa una Praga grisa, sinistra i gèlida, la capital del Protectorat nazi de Bohèmia i Moràvia. Un dels seus personatges, en diu “La ciutat estava embruixada, igual que si un bruixot dolent li hagués llançat un malefici, com si per ella s’arrosseguessin tot de fantasmes, ombres sense vida”. En aquest escenari on plana la tristesa malgrat l’aparent humor de la història, Jiří Weil descriu la vida d’uns personatges que malden per sobreviure, atrapats com estan en una gran teranyina que és una societat vençuda, ocupada. La novel·la té un cert aire coral o calidoscopic, hi trobem els caràcters més diversos, des de Richard Ressinger, un humil conserge, fins al savi doctor Rabínovitx, pietós director del Museu Jueu, el dissenyador Frantisek Schönbaum, que viu d’esquenes a la religió, o les nenes Adela i Greta, dues germanes, orfes i fugitives. Cadascú a la seva manera, intenta evitar que l’enviïn a Terezín o, molt pitjor encara, a l’est. Aquesta idea, el perill de ser inclòs en els transports cap a l’est, es present a tot el llibre. L’escriptor, que va viure també amb aquesta angoixa, reflecteix la por als trens que van cap a la mort. I sabent que la guerra empitjora per als alemanys, les seves víctimes s’autoenganyen, creuen que podran esquivar el seu destí tràgic. Mentre viuen aquesta fantasia “perquè la vida és més forta que la mort” –tal com diu un d’ells–, accepten humiliacions, el ghetto amb les seves misèries, que els ocupants els considerin infrahumans i que els robin i els explotin. El que importa és no pujar als trens que van cap a l’est d’on ningú no torna.

Jiří Weil va néixer l'any 1900 a Praskolesy, a quaranta quilòmetres de Praga, en el si d'una família de classe mitjana alta de jueus ortodoxos. Va estudiar Filosofia, Filologia Eslava i Literatura Comparada a la Universitat de Praga.

Jiří Weil

Els invasors, però, no són tots iguals. N’hi ha de d’infeliços i ignorants, com en Julius Schlesinger, però també cultes, com el Ministre d’Indústria del Reich, de visita a Praga i que estima la bellesa de la ciutat i fins i tot sent curiositat per la cultura hebrea, com ho demostra en una visita al Museu Jueu, encara que qui més destaca és en Reinhard Heydrich, Reichsprotektor del Protectorat, cruel i arrogant, a qui Hitler encarregà l’anomenada solució final, l’extermini dels jueus. Reinahard Heydrich regna en aquesta teranyina de mort.

El llibre transcendeix l’anècdota i retrata l’opressió i destrucció que Jiří Weil va viure des de la seva doble condició de txec i jueu en una Praga que Hitler i els seus consideraven una ciutat germànica en la qual toleraven, a desgrat i de moment, dels txecs, però de la que volien eliminar els jueus. A la novel·la, l’autor contraposa la barbàrie criminal i l’instint de supervivència, les pulsions més mesquines i fosques dels qui no sabien identificar l’estàtua de Mendelssohn i els somnis dels qui en varen ser víctimes. En definitiva, Meldelssohn a la teulada és una novel·la representativa d’una literatura centreeuropea de mitjans del segle XX, testimoni d’una malèfica teranyina que asfixiava l’ànima dels homes. Enmig de tants llibres sobrers, frívols, fins i tot absurds, Mendelssohn és a la teulada és encara avui una obra necessària, que ens recorda la nostra fragilitat i alhora el valor de resistir, perquè la vida és més forta que la mort.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *