Janusz Korczak i Anda Amir: els camins creuats.


Por

A la memòria de Janusz Korczak i dels nens de l’orfenat del gueto de Varsòvia amb motiu del Dia Internacional en Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust

El seu últim camí

Caminava davant d’ells en silenci,

com qui es dirigeix a una festa.

“On anem?” preguntaven els nens,

els seus nens.

Nosaltres sortim cap a la llibertat.

Mireu! la porta s’obre de bat a bat.

No ploreu! Només canteu, només canteu

cançons de festa i cançons alegres!

I el carrer es va desplegar com una estora

als peus descalços dels nens

que cantaven: “no estem sols,

caminem cap a uns paisatges bonics.

Perquè el Doctor no abandonarà els seus nens;

camina amb els nens,

i caminarà amb nosaltres fins el final,

ell està amb nosaltres per sempre, per sempre.”

L’últim camí és un dels poemes més emblemàtics de l’escriptora israeliana Anda Amir on descriu el trajecte dramàtic que va fer el doctor i pedagog Janusz Korczak acompanyat dels nens de l’orfenat del gueto de Varsòvia cap a les cambres de gas de Treblinka.

Anda Amir va ser la primera escriptora israeliana que va escriure sobre l’holocaust en uns moments en què els escriptors de la seva generació evitaven parlar del tema.

Anda Amir-Pinkerfeld va néixer el 1902 a Rzeszów, Polònia, en el si d’una família jueva assimilada i va morir el 1981 a Tel Aviv. El 1924 va fer alià (emigració) a Erets Israel a causa del creixent antisemitisme i dels pogroms, cada vegada més ferotges, que recorrien l’Europa del moment.

Els seus primers poemes els va escriure en polonès i no va ser fins el 1928 que va publicar el seu primer poema en hebreu sota la influència del poeta i periodista Uri Zvi Greenberg.

Anda Amir és coneguda sobretot com a escriptora de literatura infantil i va ser la primera autora que va escriure poesia en hebreu específicament per a nens. Amb el poemari Xirei ieladim (Poemes infantils) va ser guardonada amb el Premi Bialik de poesia el 1936 i el 1978 va rebre el Premi Israel a la literatura infantil.

Del gruix de la seva literatura també destaquen, molt especialment, les relectures que va fer sobre les històries d’homes i de dones bíbliques i també altres treballs més seriosos per a joves lectors que tenen per objectiu ajudar els nens a fer front a la tràgica pèrdua de familiars morts a les diverses guerres israelianes.

L’últim camí de Janusz Korczak i dels nens orfes del gueto de Varsòvia: les cambres de gas de Treblinka.

Durant els anys 20 Janusz Korczak va ser director de l’orfenat de nens orfes jueus i polonesos a Varsòvia i organitzador de diversos campaments d’estiu. Sota la seva direcció va esdevenir una institució model que rebia visites tant de polonesos com d’estrangers.

A mitjans anys 30, quan l’antisemitisme s’enfortia arreu de Polònia i d’Europa, Janusz Korczak es va apropar als grups sionistes i va visitar dues vegades Erets Israel, el 1934 i el 1936 respectivament, amb l’objectiu de conèixer el món educatiu d’Israel. Va pensar en fer alià, però s’enyorava dels seus nens i va tornar a Varsòvia. Mai no va tenir una família perquè els seus fills eren els nens orfes i aquests el consideraven el seu pare i la seva única família (“nosaltres som els nens de Janusz Korczak”, deien).

Durant la Segona Guerra Mundial va dirigir l’orfenat de nens jueus al gueto petit de Varsòvia. Molts nens van ser educats, cuidats i alimentats en aquest orfenat malgrat les condicions adverses.

Janusz Korczak era molt conscient que els nazis enviarien els nens als camps de la mort i malgrat tenir l’ocasió d’escapar-se de la deportació va decidir quedar-se amb els seus nens.

Quan van començar les deportacions i l’evacuació del gueto petit de Varsòvia, el 5 o 6 d’agost de 1942, va preparar i va conscienciar els gairebé 200 nens per al dia terrible que havia d’arribar. Els va vestir, els va netejar i els va pentinar. Van sortir de l’orfenat, tots junts, desfilant de quatre en quatre pels carrers del gueto per iniciar el camí cap a la mort amb el seu pare, el doctor Korczak , al capdavant, que agafava dos nens a cada mà que es veien incapaços de caminar sols.

Tots junts, amb dignitat, emprenien el seu últim camí cap a Umschlagplatz d’on sortien els transports cap als camps d’extermini. Els nens duien una joguina o un llibre perquè se sentissin més segurs i protegits. Era la primera vegada que Janusz Korczak mentia als seus nens dient-los que anaven d’excursió. Els nens no van plorar ni van cridar perquè creien fermament en la protecció del seu pare.

No se sap amb exactitud en quin moment van pujar als vagons de bestiar de camí cap a la mort, de camí cap a les cambres de gas de Treblinka, però el que sabem del cert és que Janusz Korczak i els seus nens van decidir fer junts el seu últim camí.

Janusz Korczak, metge i pedagog: “És inadmissible deixar el món tal i com ens l’hem trobat”.

Aquesta frase va ser escrita el 1937 pel metge, escriptor i pedagog Janusz Korczak, nascut a Varsòvia el 1878 amb el nom real d’Henryk Goldszmit. Fill de pare advocat, diversos membres de la seva família havien pertangut de manera activa als cercles progressistes jueus de Polònia. L’avi, Hirsz Goldszmit, metge també, havia tingut un paper rellevant com a membre de l’Haskalà (la il·lustració jueva).

Metge de formació i educador de vocació, Korczak va lluitar per millorar el món i molt especialment va treballar per tal d’aconseguir un món millor i més bonic per als nens. Per això tota la seva vida la va dedicar a aconseguir la felicitat dels nens i a assegurar-los un procés de creixement ple tot desenvolupant unes pràctiques i un pensament pedagògic absolutament innovador i progressista estretament influït per les teories de Dewey, Decroly i Montessori.

Sensibilitzat per les desigualtats socials i la injustícia, Janusz Korczak es va oposar a qualsevol forma de violència material i espiritual i va lluitar contra la pobresa i l’explotació al llarg de la seva vida, fent que la seva pràctica mèdica esdevingués una pràctica de medicina social i alhora pedagògica. En definitiva una pràctica essencialment adreçada i dedicada als nens pobres i orfes.

Les noves teories psicològiques del moment exercien una enorme influència en el desenvolupament de les teories de l’educació i Korczak s’hi va interessar des del primer moment. Va ser molt crític amb el sistema d’ensenyament tradicional i amb formalisme excessiu i fred de la relació entre mestres i alumnes. Això el va portar a crear una pedagogia radicalment innovadora on pretenia que els nens se sentissin acollits a l’escola i rebessin una educació global i útil i on hi hagués la màxima cooperació entre escola, família i institucions socials. En aquest sentit també va posar molt èmfasi en una dieta adequada i en unes pautes de son i d’higiene com a factors claus per a un desenvolupament integral del nen. Així, per exemple, quan li preguntaven quantes hores havia de dormir un nen ell sempre responia les hores que el nen necessiti dormir, ni més ni menys.

El nen és un univers gran i ample

Janusz Korczak creia que els nens s’han d’estimar i respectar tractant-los des d’un pla d’igualtat, com si fossin companys o amics. Segons ell, un nen i un adult no difereixen gaire i, per tant, un nen ha de ser tractat i respectat com si fos un adult tot ensenyant-lo a viure autònomament.

Les seves obres pedagògiques, els seus articles periodístics i la seva pràctica pedagògica van suscitar sempre molt interès. Les seves obres van ser traduïdes ràpidament i les seves pràctiques pedagògiques van tenir molta difusió i li van proporcionar un gran prestigi.

En el pla literari va escriure també un nombre considerables de novel·les, contes infantils i fins i tot alguna obra de teatre. Cap a la dècada dels anys 30 la seva activitat literària va minvar perquè es va començar a interessar per la cultura jueva.

Janusz Korczak fou conegut també per les seves intervencions sobre temes educatius a la ràdio polonesa i va esdevenir tan famós que tothom el coneixia com el “metge-educador”.

Les idees pedagògiques de Janusz Korczak, innovadores, rupturistes i absolutament revolucionàries en un context educatiu rígid i immobilista, continuen vigents a dia d’avui.

Nota: el poema “El seu últim camí” d’Anda Amir ha estat traduït de l’hebreu al català per Marta Castillon i Andreu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *