Moments excepcionals: Discurs inaugural de Séfer 2017.


Por

Benvolgudes i benvolguts,

Avui celebrem la segona edició del Festival del Llibre Jueu, Séfer Barcelona, i alhora podem dir que vivim uns moments excepcionals. Us confessem que tots els qui estem darrere d’aquest projecte hem tingut el cap en un altre lloc durant la major part del temps. Aquests darrers mesos han estat plens de dificultats, i per això mateix organitzar la producció d’un festival que considerem necessari no ha estat gens fàcil. Com ja hem dit altres vegades, la nostra voluntat és la de crear un punt de trobada entre la literatura i el pensament jueus i els ciutadans de la nostra ciutat. La nostra intenció és, doncs, de promoure el debat i la reflexió al voltant de temes que, tot i ser particulars, sabem que aporten el seu gra de sorra a la problemàtica universal. Volem que sigui un punt de trobada en què s’atenuïn els prejudicis i s’estimuli la comprensió, i, en el qual, decididament, s’estimuli la recerca intel·lectual. La cultura vista com un motor social i no tant com un mer producte de consum. Per això, malgrat tots els entrebancs, estem aquí decidits a aportar, des de la nostra posició, una proposta com a plataforma cultural jueva catalana, perquè com a catalans jueus no podem ser indiferents ni passius davant del que està passant avui a Catalunya. La nostra darrera publicació, l’hem dedicada precisament a explorar aquest àmbit, la Catalunya jueva, en el passat i també en el present.

Sabem que no són bons temps per a la democràcia. Si la política és, entre d’altres coses, l’art d’organitzar i de fer vivible el nostre entorn, el dia 1 d’octubre aquest entorn va saltar pels aires. Les escenes de violència policial van ser terribles i injustificables. Les declaracions del president Rajoy d’aquest mateix dia —quan va definir la democràcia espanyola com a “madura, avançada, amable i tolerant”— són el més clar exemple de la denegació de la realitat. Aquesta no és la política en la qual nosaltres creiem. Voler solucionar un conflicte de llarg abast històric, polític, econòmic i cultural, com el que vivim al nostre país, exclusivament a través de la via judicial i penal, no és en cap cas la solució. Per altra banda, els casos judicials relacionats amb corrupció política a tot l’Estat espanyol es reflecteixen en més de 1.378 polítics imputats per corrupció, però menys de 86 són a dia d’avui a la presó.

En comptes d’un diàleg honest i veritable, amb altura de mires, en comptes de buscar una solució política als clams majoritaris de la societat catalana, sembla que prevalguin els acords oportunistes. El món ens mira i no entén res. La fractura social està a la vista, les xarxes socials bullen i el que hauria de ser un espai de diàleg s’ha convertit en un lloc de retrets i d’insults. La tendència és de repetir frases, vells articles o piulades que uns altres han formulat amb gràcia o acudits. Tot això davant de la impossibilitat de fonamentar un posicionament propi. Vivim aquests tipus de moments estranys.

I mentrestant, nosaltres, què? A ningú no cal explicar-li que el pensament jueu europeu de la modernitat va adoptar sovint una posició autorreflexiva i crítica en el si de la cultura occidental. La posició de l’intel·lectual jueu va sorgir des d’una exterioritat qüestionadora i, alhora, ell va ser sempre un implicat incondicional. Només cal pensar en la simbiosi judeo-alemanya, i amb figures tan significatives com Franz Kafka, Rosa Luxemburg, Walter Benjamin, Martin Buber, Sigmund Freud, Hannah Arendt, Gustav Landauer o Paul Celan. És justament aquesta simbiosi contradictora la que va convertir el jueu en una consciència crítica sense parió, i és també per això que ha deixat una fonda petjada en la història d’Europa.

Nosaltres no volem ser aliens a la realitat d’avui. Almenys aquí. Per això ens volem pronunciar sobre alguns fets concrets. Fa unes setmanes, la Federació de Comunitats Jueves d’Espanya (FCJE) va emetre un comunicant en què es definia com “la institució que representa oficialment tots els jueus espanyols”, i continuava: “Com a jueus espanyols, donem suport sense fissures a la Constitució Espanyola, l’aplicació de la Llei com a eix vertebrador de l’Estat de Dret, la solidaritat i la igualtat entre tots els espanyols i la unitat d’Espanya”. No cal dir que aquesta declaració no és només una falta de respecte a la pluralitat de veus jueves de l’Estat espanyol; no és només un despropòsit oportunista que s’ha de llegir en clau política; no és només un posicionament polític unilateral, quan cap de les comunitats jueves catalanes havia escrit una paraula sobre el procés polític català per respecte a la pluralitat de veus que conviuen en el seu si; és pitjor: és el judaisme de l’obediència estricta a una posició política concreta i al servei del poder. No és que n’estiguem lluny, és que no ens representen gens ni mica, ja que per a nosaltres continua vigent el llegat de Xemaià, quan diu en el Pirké Avot: “Estima el treball, odia l’autoritat i no intimis amb el poder”. Ara bé, no hem vist de moment cap reacció de les comunitats jueves catalanes. No hi ha problema. Ja ens posicionem públicament nosaltres perquè no hi hagi un silenci incòmode que no ens representa. Lamentablement, també hem vist alguna intervenció, pròpia d’un magí brillant, que, amagant-se de manera anònima rere d’una web titulada “Jueus per Catalunya”, continua amb la mateixa lletania. I sempre fent servir la identitat jueva com una moneda política. Tal com es pot llegir en el seu manifest, després d’haver deixat per terra una legítima reclamació política com és el dret a l’autodeterminació, aquests “Jueus per Catalunya” parlen en nom de “la veu real de la majoria dels jueus que viuen aquí: jueus que són, simultàniament i sense conflicte, bons catalans i lleials espanyols”. ¿Són una veu real o virtual? ¿Ens representen? A Mozaika no sabem quanta gent representem. Ni de broma som la majoria de jueus de la ciutat. De fet, és probable que no caiguem massa bé. Ens imaginem que representem la gent que participa dels nostres projectes o iniciatives, com la revista, el Festival de Literatura, el grup Salam-Shalom, les conferències o els petits projectes que van sorgint. Projectes que aniran a més, perquè l’aparició d’aquesta tendència d’aferrar-se al status quo, no va amb nosaltres.

Per tant, la nostra voluntat és la de crear un marc de participació plural, crític, d’estudi de la nostra tradició, i, com dèiem abans, que estimuli el pensament i la recerca intel·lectual. No ens aturarem. Per això ho celebrem avui, feliços d’estar aquí amb vosaltres. Perquè, malgrat tot, estem orgullosos de reclamar i d’actualitzar el llegat jueu català que ens uneix, amb la voluntat de sumar iniciatives al teixit associatiu de la nostra ciutat. Nosaltres parlem per nosaltres mateixos. És el moment del canvi. Com diu la dita del rabí Hil·lel: “Si jo no estic per mi, qui està per mi? I si jo només estic per mi, qui sóc? I si no és ara, quan?” Comencem doncs, avui, a poc a poc, junts i amb vosaltres.

Programa Séfer 2017.

Jornada inaugural de Séfer 2017.

Jornada inaugural Séfer 2017.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *