Discurs al Parlament de Catalunya (novembre 2010)


Por

33868_117797784943497_653188_n

Bona tarda a tothom,

En primer lloc voldria en nom de MOZAIKA dedicar unes paraules d’agraïment personal cap a l’Antoni Castellà i Clavé, vicepresident d’organització d’Unió Democràtica de Catalunya i secretari segon de la mesa del Parlament de Catalunya, i l’Iban Rabasa, president de la unió de joves. Gràcies a tots dos per fer possible aquesta trobada emotiva, singular i especialment prometedora.

L’hemicicle del Parlament de Catalunya, símbol de la nostra tradició parlamentària, ens sembla un espai privilegiat per poder expressar els nostres sentiments, les nostres inquietuds, i perquè no les nostres contradiccions entorn el poble jueu, la societat catalana i l’estat de Israel.

Molts dels nostres avis i àvies van haver d’abandonar una Europa ensorrada per l’odi i la mort i fugir cap a les Amèriques, però tots ells formen part d’aquells ciutadans europeus que amb coratge van decidir retornar.

Els seus fills, és a dir, els nostres pares i mares van elegir treballar fort, i preservar el seu judaisme des de la discreció i la prudència. Nosaltres, els joves d’ara, som els hereus d’aquestes dues i moltes altres generacions, part activa en la transmissió de la herència de un Judaisme en constant evolució. Creiem en el Judaisme plural, que avança d’ acord amb els canvis socials. El vivim de formes molt diverses, ho fem amb il·lusió i joia però sempre expectants davant l’actuació de la classe política que ens dirigeix, com també de la premsa que ens envolta.

Els joves jueus catalans veiem amb tristor com el conflicte a Orient Mitjà perdura i es complica, i com el Govern i l’exèrcit israelians no poden assolir els propòsits de pau a la regió que tant desitgem. També veiem la necessitat d’un Estat Palestí… però se’ns fa molt difícil interpretar i debatre les acusacions ferotges i burdes que permanentment es fan contra Israel, i que sense complexes passen per alt el seu dret a existir com a nació.

No considerem que Catalunya sigui una societat antisemita però el seu desconeixement entorn la història global del segle XX és encara preocupant. L’Espanya d’en Franco va quedar al marge de les seves guerres i d’uns exilis que van forçar la creació de nous Estats. Sortosament durant aquests darrers trenta anys Espanya i Catalunya han pogut avançar en democràcia i progressar econòmicament, però encara els hi falta bagatge, coneixement i autoritat per poder opinar i instruir als altres països.

Sr. Castellà, Sr. Rabasa, per la propera legislatura confiem en poder recuperar actituds centrades, responsables i productives… actituds serioses, pròpies d’un país modern com Catalunya, que vol projectar-se internacionalment. Desitgem que en el futur ens puguem allunyar de les proclames subversives que va realitzar el sr. Saura com a Conseller d’Interior i responsable del cos de Policia. Després de l’11-S i l’11-M les postures dogmàtiques i “els erudits” ja no haurien de tenir cabuda dins la política.

També els hi demanem que posin en valor la seva defensa i empatia cap als 5.000 ciutadans jueus catalans fent-la pública, i extensible a d’altres formacions polítiques i grups d’opinió. Aquí tenim tots els elements humans, culturals, geogràfics i arquitectònics perque aquesta nova dialèctica sigui possible.

Nosaltres seguirem vivint en plena normalitat i tranquil·litat, contribuint i fent mèrit en el desenvolupament del territori.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *