Castelló d’Empúries: el patrimoni jueu i el seu tret diferencial


Por

Arran del XXIII Festival “Terra de Trobadors” celebrat cada any a Castelló d’Empúries, Mozaika va tenir l’oportunitat d’acostar-se al Museu d’Història Medieval (anomenat també Museu Cúria-presó), per apropar-nos cap al patrimoni jueu de la vila i conèixer els trets diferencials que s’amagaven dins d’una comunitat jueva que en el segle XIV, suposava un 20% de la població total.

La col·lecció del museu consta d’una exposició, permanent desde fa dos anys, de matzewoth (làpides hebrees), la tercera més important de Catalunya, així com copia d’una ketubah (contracte matrimonial) del casament entre els nuvis David i Astruga del s. XIV a Castelló, i que precisament es representada cada any durant el festival. També es disposa d’una mezuzah (cavitat integrada a l’entrada de la casa on es dipositava un pergamí amb versicles de la Torah) i donacions privades com les del rabí més important de la comunitat d’Alemanya Mario Offenberg, el qual va cedir objectes de la seva col·lecció, com un tal·lit i un tefilin. Tanmateix, s’han efectuat compres pròpies per ampliar la simbologia de l’espai. D’aquesta manera es va conformant aquesta exhibició.

Representació del casament entre els nuvis David i Astruga.

Representació del casament entre els nuvis David i Astruga.

Ivonne León de l’associació “Serfs de la Gleva” que té per objectiu la difusió de la història i la cultura, i membres de “RASGO” (“Red de Juderías. Caminos de Sefarad”), va contestar molt amablement preguntes relacionades amb tot aquest patrimoni, especialment de les matzewoth i de les peculiaritats que representava la comunitat jueva de Castelló d’Empúries respecte de les seves contemporàneas.

Quina és la procedència de les làpides?

Totes les matzewoth que s’han trobat pertanyien al cementiri jueu medieval de Castelló d’Empúries, on va haver-hi, per dir-ho d’alguna manera, una espècie d’espoli , i les famílies de Castelló des de fa moltíssims anys, van anar recuperant les pedres i enduent-se-les, i es va donar aquest fet, que totes les famílies tenien les làpides a casa.

Des de l’ajuntament es van promoure cessions per part dels veïns que  les tenien i es va aconseguir fer aquesta exhibició permanent, que es la tercera col·lecció de matzewoth més important de Catalunya.

Donat que totes les matzewoth es van recuperar dels terrenys dels veïns. Segurament això suposava que es van trobar en mal estat de conservació?

Sí, estaven mal conservades, a l’aire lliure, evidentment sense tractaments ni res per l’estil. Moltes es van utilitzar, com a tots els pobles, com a material de construcció per cases noves, per edificis nous, per això estan partides per la meitat o en trossos molt petits. Les làpides hebrees eren molt llargues amb inscripcions bastant extenses i trobem trossets, com per exemple, una on només veuríem “Regina”, el nom, i hi ha una altra que parla de “bona dona”..etc.

Em podries traduir alguna inscripció més?

Sí, per exemple, a la que es va trobar a la Basílica es pot llegir “Halaj le’ol” “Camina cap a …” i aquí es talla. És una inscripció típica de les làpides hebrees “Camina cap a l’altre món, “ …una altra vida” o “ …una vida millor”, etc.

O com comentava abans només noms “Regina”, o “bona dona…”, o inscripcions que fins i tot no es poden llegir gairebé.

On estava ubicat el cementiri a Castelló?

El cementiri principal estava als afores a 1,5 km-2 km de les muralles de la vila medieval.

Es van descobrint més restes de la comunitat?

S’han anat fent prospeccions dels cementiris, però de moment s’han trobat les làpides, es va trobar el lloc exacte dels cementiris, que n’hi havien dos, es van fer prospeccions també al cementiri dels cristians nous…

Llavors hi havien dos cementiris?

De fet n’hi havien 3. Hi havien 2 que estaven de costat, en aquest 1,5 km-2 km del que parlo i després hi havia un cementiri dels cristians nous que estava ben bé a la part esquerra exterior de la Basílica.

És a dir, que la comunitat era prou important…

Es parla que hi havia uns 300 individus al s. XIV, això vol dir que podria ser perfectament un 20% de la població, una població molt extensa. Van haver-hi 2 sinagogues també.

Hi ha alguna curiositat a destacar del call de Castelló respecte altres comunitats?

A Castelló d’Empúries, a la Vila Castilioni, que és com es deia en època medieval, sobretot cal destacar la tolerància amb els jueus, per exemple, no hi havia ghetto, no es va tancar mai el call.

El comte Ponç IV d’Empúries en el 1238, va ser el primer comte d’Europa a redactar la carta de privilegis. A aquesta carta de privilegis es deia que els jueus eren com els cristians, eren els seus súbdits i llavors no podien patir cap mena de maltractament, i que s’havien de tractar ben bé com a un veí més, com a un cristià. Això doncs, per nosaltres és molt important perquè va marcar un trencament.

 Fins i tot, la segona sinagoga, la sinagoga nova va ser cedida per una família cristiana, per tant ja hi havia aquests bons tractes entre jueus i cristians també.

Això podria ser únic respecte a la resta de la península?

Quasi ben bé, el bon tracte entre les dues comunitats gairebé podria ser únic.

Va haver-hi algun rabí o cabalista rellevant?

 Sí, el rabí Perfet Bonsenyor, secretari de l’Aljama de Castelló d’Empúries, que va participar a la Disputa de Tortosa (1413).

Va haver un cabalista molt important també aquí a Castelló d’Empúries que es deia Isaac de Castelló. Un dels poemes que va escriure parla sobre que l’existència de Déu no és externa, sinó interna, explica que Déu està dins nostre. És molt interessant.

“El poema de R. Isaac de Castelló és de caràcter místic i mostra la immensitat de Déu, sempre present. És a l’interior del cor i de la ment de cada home on pot trobar-se amb Déu.

Què té d’estrany que l’home no entengui l’essència divina quan ell mateix ignora el fonament del seu propi ser?” Serfs de la Gleva (http://serfsdelagleva.wordpress.com)

Doncs a continuació incloem aquest poema cedit per l’Ivonne que paga la pena ser conegut i divulgat pel seu contingut tant commovedor i alhora tant contemporani amb les noves corrents actuals de creixement personal:

Sap el meu cor que res
sap. Aquesta es la meva part a la saviesa
dels misteris de les obres del meu Fabricant,
¡Qui penja del no-res els pilars [de la terra]!

Perquè, si pugés a lloms dels cels,
o m’enfonsés als abismes del pensament
et trobo a tu, indret
de l’univers, però no encerto
l’espai on s’amaga el poder de la teva glòria,
de la teva glòria.

 Oh tú que observes per a entendre el secret
dels límits dels temps
ocultes [aquestes] realitats,
perquè és glòria de Déu esperar els secrets
fins que a la fi la seva aparició arriba.
Què et va a tu el passat i el futur?
Com el secret del fonament de l’univers
– que l’ull de la raó cobreix –
entendràs, sino arribes al teu fonament,
el teu fonament!

Tan potents són les teves meravelles,
a l’enteniment i als ulls.
Però davant la Presència del teu tron
els ulls i el cor llangueixen.
Les proves i senyals estan als teus cels.
Et buscaré encara més i on
sinó al nostre interior,
on tu ets més proper.
Cap ull donarà testimoni de tu,
donarà testimoni de tu!
Les teves obres, oh sant, proporcionen
argument i prova de que ets únic!

 Misteris hi ha en tu, tot i que ocults!
Això sé. Ets únic!
Yah, [el teu] misteri als cors canten,
tot i que ocult i amagat als ulls.

Per això el cor del savi
el seu saber a tu expressa,
certament per lloar-te
i proclamar la teva unitat,
proclamar la teva unitat.

Sap el meu cor que res
sap. Aquesta es la meva part a la saviesa
dels misteris de les obres del meu Fabricant,
¡Qui penja del no-res els pilars [de la terra]!

 Perquè, si pugés a lloms dels cels,
o m’enfonsés als abismes del pensament
et trobo a tu, indret
de l’univers, però no encerto
l’espai on s’amaga el poder de la teva glòria,
de la teva glòria.

Oh tú que observes per a entendre el secret
dels límits dels temps
ocultes [aquestes] realitats,
perquè és glòria de Déu esperar els secrets
fins que a la fi la seva aparició arriba.
Què et va a tu el passat i el futur?
Com el secret del fonament de l’univers
– que l’ull de la raó cobreix –
entendràs, sino arribes al teu fonament,
el teu fonament!

 Tan potents són les teves meravelles,
a l’enteniment i als ulls.
Però davant la Presència del teu tron
els ulls i el cor llangueixen.
Les proves i senyals estan als teus cels.
Et buscaré encara més i on
sinó al nostre interior,
on tu ets més proper.
Cap ull donarà testimoni de tu,
donarà testimoni de tu!
Les teves obres, oh sant, proporcionen
argument i prova de que ets únic !

Misteris hi ha en tu, tot i que ocults!
Això sé. Ets únic!
Yah, [el teu] misteri als cors canten,
tot i que ocult i amagat als ulls.

Per això el cor del savi
el seu saber a tu expressa,
certament per lloar-te
i proclamar la teva unitat,
proclamar la teva unitat.

                                                                                  Isaac de Castelló, s.XIII, Castelló d’Empúries

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *