Casa Adret

Casa Adret, el Centre de la Cultura Jueva de Barcelona.

La Casa Adret és un espai innovador que neix de la fusió de dues identitats i conceptes alhora. D’una banda, recull una tradició molt arrelada al nostre país, l’Ateneu cultural, incentivant així el debat intel·lectual, la formació i la difusió del fet cultural. A més, la Casa Adret vol convertir-se en el punt de trobada de les institucions i els ciutadans que vulguin apropar-se a la cultura jueva, tant en el seu vessant històric com el contemporani. D’aquesta manera oferirem diferents espais de treball i debat per especialistes, que esdevindran referents de l’estudi de la història i cultura jueva, així com una agenda d’activitats oberta a tot el públic, intensa i variada. Per altra banda, per donar solidesa als fonaments de la Casa Adret escollim un model inexistent al nostre país però de gran desenvolupament als Estats Units, ens referim als centres culturals jueus o Jewish Community Centers, amb el qual ens identifiquem en diversos aspectes: fomentar i desenvolupar els valors de la vida espiritual i cultural jueva; assumir el compromís a redefinir què significa la vida jueva avui dia en el seu vessant no religiós; esdevenir un espai d’interacció per tots els jueus de la ciutat, sigui el que sigui la seva adscripció ideològica i religiosa; crear un espai de difusió, participació, estudi i creació.

La fusió d’aquests dos conceptes ens permet imaginar un centre innovador i original, inspirat en models d’èxit. Un veritable marc multidisciplinari, on es desenvolupi, d’una banda, la recerca, la preservació i la difusió del llegat històric jueu a Catalunya, i per una altra, un àmbit de difusió de la cultura jueva contemporània.

La discreció de la vida jueva a la ciutat ens ha privat de tenir un contacte directe amb un dels elements constitutius de la cultura europea moderna, entenent aquesta cultura com un substrat vivificador que ha participat activament en la construcció de la tradició del continent. Donar a conèixer aquesta cultura no només és un factor de normalitat i d’integració dels catalans jueus d’avui en dia, també pot ser un factor d’enriquiment col·lectiu.

Naixem amb la voluntat de convertir-nos en l’espai de referència de la cultura jueva catalana.

Som portadors d’un extens llegat que vol ser compartit, és a dir, aquesta voluntat d’emprendre neix més aviat d’una necessitat centenària, volem ser visibles, volem renéixer, volem ser la casa de tots.

La ubicació:

Una de les afrontacions que van tenir lloc al call barceloní l’any 1393 no deixa lloc al dubte de la ubicació de l’antiga casa del jueu barceloní Astruc Adret, ubicada a la cantonada dels actuals carrers de Sant Domènec i de la Fruita. Al sud, la casa limitava amb la de Salomó de Camprodon i, a l’est, part amb el gran casal d’en Massot Avengenà i part amb la casa de Mahir Llobell. Astruc Adret, com tants d’altres jueus barcelonins, optarà per la converció, des de llavors apareixerà als documents amb el nom cristià de Lluís de Junyent Comeria.

Renaixement històric:

L’any vinent la comunitat jueva de Barcelona celebrarà el seu primer centenari al nostre país. Aquest aniversari, cal dir, fa referència a la creació en els anys 1917-1918 d’una determinada estructura organitzativa (comunitat) que, des de llavors, ha servit com a punt de trobada de la població jueva catalana, com a centre social, d’estudi, cultura i pràctica religiosa. Numèricament es tracta d’un percentatge de població molt humil, però pel que fa a la seva presència a Catalunya, necessita una altra consideració. Per a això, ens hem de remuntar molts segles enrere, a temps remots, ja que la població jueva s’havia assentat a l’ample i llarg de les terres mediterrànies fruit de la gran Diàspora ocorreguda en temps romans. Els jueus medievals no es van veure obligats a assimilar la llengua i la cultura catalana perquè formaven part d’ella mateixa. Podem afirmar que en aquells temps van jugar un paper fonamental en el progrés de la societat catalana, decisiu, per exemple, en l’expansió pel Mediterrani, en l’activitat creditícia, en les relacions internacionals, etc. No ens equivoquen si diem que aquells jueus van ajudar a consolidar la personalitat catalana. Els jueus catalans coneixien l’hebreu i parlaven català com a llengua vehicular. Els cristians i jueus catalans de l’Edat Mitjana no només van compartir un espai, sinó també una llengua, el gust pels assumptes comercials, una forma característica de governar i unes afinitats que no van ser prou sòlides per a evitar la tragèdia de l’estiu de 1391.

Aquest llegat, sumat als 100 anys de presència jueva a l’època contemporània, ens permeten dibuixar un nou escenari pel que fa a la concepció i presència del Judaisme a Catalunya. Creiem fermament que l’Ateneu Casa Adret no solament permetrà potenciar l’exploració d’un llegat històric compartit, tristament desconegut, sinó que també col·locarà novament a Catalunya en el mapa pel que fa a producció cultural de temàtica jueva. El fet de disposar d’un espai històric al vell mig del call barceloní suposa un important avanç, una oportunitat que no podem deixar escapar.

Impulsors del projecte:

Tres associacions promouen el projecte de L’Ateneu Casa Adret. D’una banda, l‘Institut d’Estudis Mon Juïc, creat en 2005, fruit de l’esforç encomiable de diversos professors i investigadors de la Universitat de Barcelona. Entre els seus objectius destaquen: divulgar amb rigor científic el judaisme català, passat i actual; dotar a tots els estudiosos d’aquest àmbit els contactes, l’assessorament, l’orientació, el material i l’aixopluc necessari per a prosseguir o iniciar les seves investigacions; ser el punt de referència i enllaç; abraçar tot el judaisme català i potenciar el seu estudi englobant totes les temàtiques en què aquest es va desenvolupar en el passat i en el present; proposar, iniciar, recolzar i continuar els projectes de recerca; marcar les pautes d’estudi, la metodologia i el rigor per emprendre; crear espais regulars, continuats i periòdics, pel diàleg i la discussió i potenciar la interdisciplinarietat en aquest camp d’estudi. la divulgació rigorosa del Judaisme català. Per altra banda, l’AEPJ (European Association for the Preservation and Promotion of Jewish Culture and Heritage), que es dedica a la preservació i la promoció de la cultura i el patrimoni jueu en l’àmbit europeu. Una de les seves principals missions és encoratjar a les institucions europees en la difusió del Llegat Jueu, fent accessible el patrimoni al públic en general. Aquests objectius s’aconsegueixen a través de dos grans activitats d’impacte global: les Jornades Europees de les Cultura Jueva i les Rutes Europees del Patrimoni Jueu. La tercera associació és Mozaika, principal impulsora del projecte.

La sinergia creada entre les tres associacions permet crear un pont entre diferents aproximacions al fet cultural jueu d’una forma innovadora, dinàmica, plena de vitalitat i rigorositat. Per un part, ens permet unir esforços per promocionar la recerca i facilitar iniciatives culturals que puguin donar autoritat i continuïtat en el seu desenvolupament. Per l’altra ens facilita un marc per projectar internacionalment el fet cultural jueu català, connectant l’Ateneu Casa Adret amb institucions d’àmbit internacional (museus, centres d’estudi i fundacions) per assolir un major impacte dels projectes que neixin a l’Ateneu. I amb l’objectiu sempre present de crear un punt de trobada per a totes aquelles institucions i persones interessades en la cultura jueva, un punt de trobada que avui en dia no existeix, un pont entre el fet jueu i el teixit social del país.

Vols visitar Casa Adret? Posa’t en contacte amb nosaltres a info@mozaika.es

Foto cortesia de Yesod