Calendario de actividades

May
24
jue
Veus femenines de la poesia hebrea del segle XX.
May 24 a las 19:00 – 20:45

MOLT IMPORTANT: Assitència per inscripció prèvia a info@mozaika.es

Un fet indiscutible i evident és que la poesia al llarg de la història pràcticament ha girat a l’entorn del masculí hegemònic. Malgrat això, les dones han lluitat per no tenir un paper secundari i han parlat amb veu pròpia reflectint la realitat des de la seva pròpia perspectiva. I en la història de la poesia hebrea moderna aquest fet no n’és una excepció i des de Rakhel Bluvstein a les poetesses més contemporànies totes han cercat tenir un lloc i una veu poètica pròpia, definida i personal.

En aquesta sessió farem un breu recorregut històric i poètic des de Rakhel, la poetessa, considerada la primera poeta jueva de l’època moderna, passant per Lea Goldberg, Zelda, Dàlia Ravikovitx i Iona Wallach i veurem com totes elles han construït una part significativa de la història de la literatura israeliana moderna en hebreu.

May
27
dom
Recital de Poesía- Refael Azran presenta “Metro” @ Casa Adret
May 27 a las 19:00 – 21:00
Recital de Poesía- Refael Azran presenta "Metro" @ Casa Adret | Barcelona | Catalunya | España

El poeta hebreo, Rafael Azran, presenta su poemario “Metro, poemas de fuera de casa”, en una velada poética y musical trilingüe (hebreo, catalán y castellano) a cargo del mismo Azram, Ana Bejarano, Sandra Cywis, Manel Forcano, Judith Navarro Royo, Itai Hasid y Hannah Berestizhevsky. Música en directo de Ofer Ronen.

Aforo limitado, inscripciones en info@mozaika.es

May
31
jue
Memòria de Trieste
May 31 a las 19:00 – 20:45

MOLT IMPORTANT: Assitència per inscripció prèvia a info@mozaika.es

La llegenda diu que Trieste va ser, alhora, una ciutat provinciana i cosmopolita, en la qual la burgesia italiana assimilava contínuament els grups ètnics i culturals mes diversos: alemanys, eslovens, grecs, jueus. Per mitja del gresol triestí, a Itàlia hi va penetrar la cultura europea més nova. Les ascendències ramificades, els empelts, encreuaments i trobades constituïen un teixit latent de contradiccions enriquidores. Encara avui dia el mite de Trieste representa la idea d’una Europa que va quedar reduïda a cendres.

Fixar-nos en Trieste no hauria de ser pas un exercici de nostàlgia i prou, tot i que si acabés sent-ho, la riquesa que irradia ens permetria, si més no, acabar descobrint un seguit d’autors i d’intel·lectuals d’una qualitat imponent, molts dels quals jueus.