Saül Txernikhovski (1875- 1943), una peça fonamental en el ressorgiment de l’hebreu modern.


Por

Saül Txernikhjovski -assegut – amb Nathan Goren i Tzemach Feldstein a Kaunas (Kovno), 1927.

“Riu-te de mi, riu-te dels meus somnis. Riu-te de mi perquè encara crec en l’home. Perquè encara crec en tu.”

Per a un no-israelià el nom d’Eliezer Ben Iehudà podria ser un nom no del tot desconegut. No en canvi el nom de Saül Txernikhovski, metge, poeta, traductor, lingüista i peça clau en el ressorgiment de l’hebreu modern.
Des del punt de vista de la història de la literatura hebrea moderna Txernikhovski pertany a la primera etapa, coneguda amb el nom de “Renaixement” (tkhià), que se situa cronològicament a la primera meitat del segle XX, i que té com a clars antecedents el Hassidisme i l’Haskalà, dos moviments nascuts a l’Europa central i oriental.

El Hassidisme fou moviment fundat per Israel Baal Xem Tov cap el 1700 que avantposa els sentiments per sobre l’intel·lecte. L’Haskalà, o Il·luminisme, va ser iniciat per Moixé Mendelsson a finals del segle XVIII i, influït per la filosofia racionalista, proposa un apropament a altres pobles i cultures així com també l’hebreu com a nexe de cohesió entre els jueus.

En aquest sentit, el procés de recuperació de l’hebreu, com a llengua comuna entre els jueus, s’intensifica, tanmateix, a principis del segle XX amb els assentaments jueus a Erets-Israel, primer sota el règim Otomà i més tard sota el mandat britànic, i com a conseqüència de la influència de les idees sionistes d’Herzl, els pogroms i l’antisemitisme que patien les comunitats jueves a la diàspora. Progressivament els centres de cultura hebrea existents Varsòvia, Vilna o Odessa s’aniran desplaçant cap a Erets-Israel.

Eliezer Ben Iehudà (1858-1922 ), com és ben sabut, culmina aquest procés convertint l’hebreu en el llenguatge comú de les diverses comunitats d’immigrants jueus a Erets-Israel. Ben Iehudà transforma la llengua hebrea en una eina de plena comunicació i la desenvolupa com un llenguatge que va més enllà del sagrat.

I és en aquest context on se situen noms tan importants com Saül Txernikhovski, Rakhel Bluvstein o H.N. Bialik, “pioners” tots ells de la poesia hebrea moderna i essencials en el renaixement de l’hebreu.
Saül Txernikhovski neix a la península de Crimea (aleshores zona fronterera de l’Imperi rus, en una zona on era permès l’assentament de comunitats jueves) en el si d’una família de camperols benestants que li inculcaran una profunda educació religiosa. Txernikhovski estudia Talmud i Torà i als 15 anys se’n va a Odessa, centre neuràlgic i cultural de la vida jueva d’aleshores. Viu a Heidelberg, on estudia medicina, i també resideix a Rússia i Berlín.

El 1931 fa alià a Erets-Israel i exerceix de metge i estudia grec, llatí, llengües modernes i mitologia grega i oriental. Saül Txernikhovski ràpidament s’implica en el procés de normalització de l’hebreu modern.

Com a traductor cal destacar les traduccions -valuosíssimes- a l’hebreu que va realitzar de La Ilíada, L’Odissea, Èdip rei i d’obres de Shakespeare, Molière, Byron, Heine i Puixquin.

Plenament implicat en la vida cultural d’Israel, Txernikhovski edita el diari L’època (hatcufà) i activa organitzacions d’escriptors, exercint una gran influència sobre els més joves.

Com a peça fonamental de la recuperació de l’hebreu modern Txernikhovski hebraïtza termes mèdics i científics i edita la secció de medicina de l’enciclopèdia hebrea Eixcol, així com també el llibre de termes hebreus de medicina i ciències naturals.

Gràcies al seu rigorós treball filològic Txernikhovski acaba sent membre de la Comitè de la llengua hebrea, fundada per Ben Iehudà el 1884 i embrió del que posteriorment serà l’Acadèmia de la Llengua Hebrea.

Des del punt de vista poètic, els temes de la seva poesia giren al voltant dels patiments ancestrals del poble jueu, el ressorgiment d’Israel, la naturalesa com a ésser viu i dinàmic, la bellesa i l’amor. La seva actitud vital i la seva poesia transmeten en tot moment un esperit humanista alhora que cosmopolita, una síntesi d’elements del judaisme però amb una mirada oberta al món.

La seva figura ha esdevingut un element clau no només en el ressorgiment de l’hebreu modern sinó també en la construcció cultural d’Israel, fins el punt que el nou bitllet de 50 xcalim porta imprès el seu rostre i es reprodueixen uns versos d’un poema seu molt conegut a Israel, “Jo crec”. En un determinat moment algun moviment en defensa dels drets civils a Israel l’ha proposat com a nou himne nacional en substitució de l’ Hatikvah. El poema comença amb els versos “Riu-te de mi, riu-te dels meus somnis (…) / Riu-te de mi perquè encara crec en l’home /Perquè encara crec en tu/ Perquè encara la meva ànima desitja llibertat/ (…) / Perquè encara crec en l’home / en el seu esperit poderós”. Aquests dos últims versos es reprodueixen a la cara posterior del bitllet.

 

Bitllet de 50 shekels.

Saül Txernikhovski mor l’any 1943 i és enterrat al cementiri Trumpeldor a Tel- Aviv.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *